|
|
Introduccio
Cicle teoric
Les conferències
Els blocs temàtics de didàctica específica
CICLE PRÀCTIC
Didàctica específica.
Conclusions i valoracions de les practiques.
Didàctica específica.
1.4.1. Fase d'observació i contextualització de I'actuació a I'aula.
Dietari personal.
Durant aquest mesos tant els meus companys com jo hem observat les classes que impartia la nostra tutora. Hem observat i compartit la dedicació que un docent ha de tenir perquè un grup adquireixi una disciplina d'atenció.
Aquesta tasca no és gens fàcil, degut a la desmotivació que impera cada cop més en els alumnes.
Crec que ens hem trobat amb un centre on I'ambient és cordial i correcte entre els docents i els alumnes.
A I'aula de música la docent inicia la seva activitat controlant les faltes d’assistència, després seguidament reparteix els llibres que es dipositen en un armari de I'aula per més comoditat dels alumnes. El control i la repartició s'efectuen en un moment i s'inicia la classe.
A la nostra tutora, Begoña Compañón, se li nota que és una persona molt vinculada amb l’ensenyança, amb molta experiència i molt disciplinada; ja que els alumnes en classe tenen un comportament molt correcte i respectuós, tant entre ells mateixos, com amb la docent.
Es pot veure reflexada a l’aula, la trajectòria d’instrumentista de la docent, degut a que li aporta als alumnes partitures, les quals son comentades perquè la gran majoria d’ells puguin seguir d’alguna manera la música, i reconèixer les figures musicals.
Les pautes que es solen seguir a les classes teòriques son:
• Control de deures i repàs breu de la classe anterior.
• Introducció i exposició del nou tema.
• Estratègies didàctiques com preguntes, deures a classe, audicions, etc.
• Treball que han de fer per la propera classe.
La docent assumeix les següents tasques:
• Seguiment individualitzat del procés d'aprenentatge dels alumnes.
• Diverses activitats des del seu departament didàctic.
• Avaluació segons els criteris establerts pel seu departament.
• Organització i coordinació d'activitats complementaries: visites diverses, concerts a càrrec dels alumnes, etc.
• Assistència a les diferents reunions en el centre.
• Control i cura del material de l'aula de música.
1.4.2. Observació i anàlisis del grup-classe
Quan arribem a l’aula trobem un grup heterogeni, però la docent sap captar l’atenció de l’alumnat; i realment, al meu parer, els alumnes tenen un comportament molt correcte.
Els grups amb els quals hem fet practiques són els segons i els quarts d'ESO. Els crèdits variables de conjunt instrumental i de cant corals són molt ben acceptats pels alumnes.
Els crèdits variables :
* Instruments Orff: hi ha tot tipus d 'instruments, la docent ha aconseguit que mica en mica es compressin instruments per realitzar aquest crèdit, i en el qual els alumnes tenen gran interès i motivació per tocar l’instrument.
* Cada alumne agafa de I'armari un instrument i el col•loca al seu pupitre.
* S'agafen les partitures i es trien les peces a interpretar.
* S'interpreta la peça assignada prèviament, treballant-Ia per fragments.
* Quan s'acaba la classe tots els alumnes, en ordre, deixen els instru¬ments dins dels armaris.
* Cant coral: En aquest crèdit variable he vist molt interès per part dels
alumnes, ja que es un grup reduït de 1er d’ESO A, B i C, en el qual vaig observar el gran interès per part d’ells.
El dia que vaig assistir a la classe de coral vaig poder ajudar en la meua veu a que les veus greus es poguessin sentir més.
1.5. Fase d’intervenció. Programació de l’àrea
1.5.1. Elaboració d’una unitat didàctica
Comentaré una unitat didàctica sobre les pràctiques que vaig impartir a les classes de 4t A i B, sobre el barroc; i les impartides de 2on A, B i C, en les quals vaig explicar que era l’orquestra simfònica i el meu company Jaume Vidal explicava la guitarra i jo el meu instrument, el clarinet. Al final d’aquesta classe teòrica d’instruments fèiem una demostració practica de les obres: Manha Carnaval i Summer Time.
El material didàctic del professor és: Astrolabi 1 i 2 per 2on d’ESO, i Astrolabi 3 i 4 per 4t d'ESO (Llibre i quadern ambdós casos) Ed. MacGraw-HiII.
1.5.2. Objectius didàctics
• Conèixer el context històric, social i cultural de I'època.
• Relacionar la música del Barroc amb les altres arts.
• Entendre les idees que van inspirar als compositors d'aquella època.
• Observar i entendre les característiques principals del Barroc.
• Valorar l’importancia musical del Barroc com pensament filosòfic de I’ésser humà.
• Reconèixer les formes musicals bàsiques de I'epoca vers els compositors més importants.
• Apropar-se a la figura de J.S.Bach, Vivaldi,etc... com exemple de I'ideal
• barroc.
• Viure la música del Barroc vers I'audició.
1.5.3. Seqüenciació de continguts
Conceptes:
• El barroc (1600-1750) com a moviment històric, social i cultural.
• Primera òpera escrita: Orfeo Monteverdi.
• Formes instrumentals: Tocatta, Fuga, Suite, etc...
• Tècniques de composició.
• Formes instrumentals.
• Instruments utilitzats en l’època.
Per preparar aquestes classes he utilitzat les diferents fonts bibliogràfiques de diverses enciclopèdies musicals. Utilitzant audicions de la Tocatta i Fuga en Re menor de J.S. Bach i un dvd titulat Swiming Bach, en el qual els alumnes van poder veure i escoltar diferents arranjaments de música barroca per instruments actuals, com exemple German Brass.
1.5.4. Seqüenciació d’activitats
• Seguiment de la unitat didàctica del llibre, formulació dels exercicis que
correspon a aquesta unitat.
• Audició de peces proposades per la unitat didàctica.
1.5.5. Estratègies metodològiques i organitzatives
La tutora Begoña Compañón ens va demanar que fessin l’explicació de l’assignatura als diferents grups d’alumnes. D’aquesta manera nosaltres podríem enfocar d’una forma distinta el contingut de la matèria de l’assignatura depenent del marc horari de la classe, i d’aquesta manera poder veure i analitzar l’aprenentatge i comportament de l’alumnat, utilitzant uns paràmetres com:
• Canviar el to de veu per augmentar I'atenció dels alumnes.
• Actitud alerta i mirada atenta a cadascun dels alumnes par part de la docent que fa I'exposició.
• Emprar la pissarra per escriure esquemes per millorar I'aprenentatge.
• Utilitzar la cadena de música per fer les audicions.
• Fer participar als alumnes fent preguntes i demanant opinions.
• Tenir la unitat didàctica ben temporalitzada i preparada.
1.6. Fase d’avaluació. Reflexió crítica sobre les activitats en el centre escolar
Tant jo com els meus companys, que hem realitzat les practiques a I'IES Vila de Gràcia no hem pogut avaluar els estudiants als quals hem impartit les nostres classes.
El procés d'avaluació ha d'ésser constant i individual, i és I'instrument que ens ha de servir als docents i als alumnes per conèixer els processos i resultats de I'aprenentatge.
1.6.1. Avaluació inicial, normativa i sumativa
• Avaluació inicial: té com a objectiu conèixer el punt de partida conceptual que tenen els alumnes abans d'iniciar un aprenentatge per adaptar la programació correctament.
• Avaluació formativa: és on s'avaluen els progressos i les deficiències de I'alumnat. Per fer aquesta avaluació anem observant actituds, participació, realització d'exercicis etc.
• Avaluació sumativa: és la final i la que ens donarà l’informació sobre els coneixements adquirits pels alumnes.
1.6.2. Controls, proves, treballs, recuperacions.....
Tenint en compte el seguiment sistemàtic del procés d'aprenentatge, es podrà efectuar una avaluació global que determinarà I'assimilació del grup. Les proves, exàmens i treballs, es programaran segons els professors i els claustres de professors.
1.6.3. Sessions d’avaluació
Les sessions d'avaluació es realitzen un cop al trimestre.
A les pràctiques vaig estar present a una sessió del grup de 2on i de 4t.
Els professors varen comentar les dificultats i problemes dels alumnes que no superaven les assignatures. La tutora prenia notes de tot allò que es deia, preguntava i comentaven el perquè d’aquests resultats.
També es va parlar de les situacions familiars i personals d'alguns alumnes i de quines solucions es podien aportar. Es va comentar de la conveniència d'algun grup de reforç per alumnes que ho necessitin.
1.7. Actuació a l’aula
1.7.1. Preparació de la pròpia actuació
L’actuació s’ha fet conjuntament amb un altre company de practiques del CAP.
El meu company ha sigut Jaume Vidal, amb el qual em vaig dividir els temes a tractar classe.
L’unitat didàctica es va dividir en dues parts, però sempre fent alguna referència a la part que Ii tocava a I’altre company per anar ben sincronitzats i perquè els continguts tinguessin relació.
1.7.2. Realització de l’actuació
Un altra actuació va ser parlar sobre el nostre instrument, en el meu cas el clarinet. Aquesta actuació va ser amb el meu company Jaume, la classe la dividíem en vint-i-cinc minuts per cadascun.
Jaume, va explicar les diferents parts de la guitarra i els seus diferents estils, amenitzant tot això amb diferents escales pentatòniques i puntejats mentrestant feia l’explicació, i va portar un suport de cd.
Als següents vint-i-cinc minuts vaig parlar jo de l’historia i evolució del clarinet, portant com a reforç cd’s de clarinets històrics per a que els alumnes notessin la diferència de timbres sonors.
1.7.3. Anàlisi del grup a classe i receptor
El grup de classe en tots els casos va estar molt atent i receptiu. La seva professora els té molt marcats, saben com comportar-se i són molt educats.
1.7.4. Reflexions sobre la pròpia actuació
Personalment la vivència que he tingut en les diferents intervencions a l’aula, han sigut molt gratificants. Però penso que el dia a dia d’un docent es molt mes dur de lo que nosaltres hem viscut.
Espero que el dia que jo hagi de ser docent pugui portar l’assignatura i els alumnes amb la major disciplina i enteniment per a ells. De la forma que en l’IES Vila de Gràcia ho porta Begoña Compañón.
1.7.5. Conclusions amb el tutor
La nostra tutora ens ha aconsellat en tot moment sobre tots els aspectes que afecten en el camp docent, la manera d'enfrontar-nos al grup de classe, com enfocar els continguts. També ens demanava la nostra opinió sobre si ens havíem sentit còmodes i si el grup responia millor a unes certes estratègies o a unes altres.
Controla perfectament les classes sent aquestes molt interactives i fent servir recursos pedagògics com ara exercicis, audicions de CD i audiovisuals, concerts realitzats pels alumnes com I'ópera que faran conjuntament amb nois i noies d'altres centres i que es realitza tots els anys.
|
|
|
|
|